De la il·lusió a la resignació

Els jugadors del Cornellà, van veure com el viatge a Zaragoza es va torçar després de l’empat a 0 amb el que es va acabar el partit

La plantilla de la UE Cornellà es va presentar a la convocatòria al seu estadi el dissabte a les 15:00 plena d’il·lusió i ganes davant el viatge a Zaragoza que els esperava, on anaven amb la intenció de treure tres punts claus que els deixarien molt a prop de aconseguir l’objectiu del playoff. El viatge va començar amb un curt entrenament d’activació, de cara al partit del dia següent. Rondos, possessions i estratègia, on el més important no era el nivell de l’entreno, sinó que fos amè per alliberar tensió. Un cop acabat l’entreno, i després de la dutxa, els jugadors van pujar a l’autocar. Els esperaven 3 hores de viatge fins a Zaragoza. L’ambient era alegre, com sempre en un viatge d’aquest tipus. Els jugadors van seure al lloc on sempre ho fan, també relacionat amb les distraccions que tinguin. A la part de darrere del bus, hi ha dos competicions. En primer lloc tenim els tornejos de Mario Kart, un joc de la Nintendo DS, on hi competeix una gran part de l’equip durant la majoria del viatge. Els jugadors van tenir grans disputes a partir d’aquestes carreres. Són gent molt competitiva, que va demostrar que no volien perdre ni al bus. En segon lloc, tenim els tornejos de parxís, disputats per parelles, on els jugadors s’hi apostaven diners, el que feia que visquessin les partides amb una intensitat màxima. Més endavant, trobàvem els jugadors que “passaven” d’aquestes disputes. Alguns dedicaven el viatge a veure futbol o sèries amb ordinadors portàtils, d’altres parlaven entre ells o d’altres fins i tot dormien de principi a fi del viatge. El viatge va passar tranquil, i el Cornellà va arribar a les 20:00 a l’Hotel de Zaragoza, un hotel senzill, situat a prop del camp on al dia següent es disputaria el partit. L’entrenador va convocar als jugadors per sopar a les 21:15 de la nit, i els va donar temps lliure fins aquell moment. La gran majoria de plantilla va optar per sortir de l’hotel, i estirar les cames donant un passeig pels voltants. A l’hora de convocatòria, els jugadors van sopar, repartits en dues taules rodones. Van sopar el mateix que a cada viatge, amanida, pasta i pit de pollastre a la planxa, quelcom que ja s’ha convertit en tradició, cosa molt important en aquest equip. Es tracta d’una plantilla que creu molt en els rituals, com es va poder veure un cop acabat el sopar, quan un sèrie de jugadors van repetir el got de llet amb colacao que havia funcionat al anterior viatge, quan es va aconseguir la victòria. Després d’això, es van retirar a les seves habitacions, repartits per parelles triades pels propis jugadors, per descansar pel partit del dia següent. L’endemà al matí, els jugadors estaven convocats a les 9:15 del matí per esmorzar. El clima ja era més tens que al dia anterior, ja que quedaven poc més de dues hores per al començament del partit. Després de l’esmorzar, sessió de vídeo, on el cos tècnic va donar l’alineació del partit, el que va fer que els jugadors pugessin al autocar en direcció al camp, sabent si jugarien o no d’inici. Un cop al camp, es van mantenir els rituals. Els jugadors titulars es van canviar ràpidament i van començar els seus exercissis de mobilitat a dins del vestuari, mentre s’anaven donant missatges d’ànim entre ells. Mitja hora abans del partit, els jugadors titulars van sortir a escalfar, mentre els suplents feien uns tocs a prop seu. El cos tècnic, per la seva banda, acabava de repassar els últims aspectes tàctics a dins del vestuari.

Jugadors del Cornellà escalfant abans del partit

A les 12 en punt, el partit va començar. Era una jornada clau per a l’objectiu del playoff, i era un partit on la plantilla esperava guanyar amb facilitat, ja que jugava a camp del cuer. No obstant, el partit no va ser fàcil, i no es va passar del 0-0 inicial. Després del partit, un vestuari cansat i enfadat per no haver aconseguit la victòria, però amb un missatge clar, un partit menys i un punt més aconseguit. Els jugadors es van dutxar, i van tornar cap a l’autocar, que als voltants de les 15:00 va sortir en direcció a Barcelona. El viatge de tornada, va ser menys animat, ja que els jugadors no estaven del tot contents amb el resultat, a part d’estar molt cansats, tot i que al cap de poc ja es van començar a escoltar crits i celebracions a mesura que avançaven les partides de Mario Kart. Uns tornejos que els jugadors combinaven amb el dinar, que consistia en unes pizzes triades per cada jugador, encarregades uns dies abans. El viatge de tornada es va fer més llarg, degut al cansament físic i mental de la plantilla, i als voltants de les 18:00, l’autocar va arribar a Cornellà i els jugadors van poder marxar cap a casa a descansar.

Crònica del partit del diari Sport

Classificació de la 2aB després del empat

#Zaragoza #jugadors #partit