Un gran somni anomenat ‘play-off

Ana Maria Gonzalez, Edgar Gonzalez
1 jun 2018
11 Min. de lectura

Tres són els equips que ascendeixen de Segona a Primera Divisió en el futbol espanyol. Dos ho fan de forma directa i un tercer per la via del ‘play-off’, que enfronta en eliminatòries directes als classificats entre la tercera i la sisena posició de la taula. L’UE Cornellà ha aconseguit realitzar el ‘play-off’ d’ascens a la segona divisió A del futbol espanyol contra tot pronòstic. L’equip dirigit per Jordi Roger s’enfronta a aquesta oportunitat per primera vegada en la historia del club, aquest pas suposa molt tan pel jugador com per tot l’entorn que els envolta tant dins com fora del camp. Ha sigut una temporada molt dura que ha exigit molt esforç.

Els jugadors del UE Cornellà celebrant un gol Foto: Oscar Yeste Badia

La temporada es va iniciar amb un dels pressupostos més baixos de la categoria i en un dels grups més competitius de la 2aB dels últims anys, amb equips històrics com el Mallorca, Elche, Hèrcules o Lleida, junt amb equips joves i potents com el Villareal B o Valencia B. En aquells moments ningú hauria pogut preveure que el Cornellà aconseguiria entrar en les places de playoff i lluitar per pujar a la categoria de plata espanyola.

Ha estat una temporada llarga, amb alt i baixos tant físics com de joc, però en la que el Cornellà sempre ha estat lluitant entre els equips més potents, ja que es tracta del quart equip de la lliga que més setmanes ha estat en playoff, per darrere del Mallorca, Elx i Villareal, els altres equips que també disputen la promoció d’ascens.

Hi ha diversos factors que expliquen aquest èxit. En primer lloc, trobem una de les millors plantilles que s’han vist als últims anys a Cornellà, amb una barreja de jugadors experimentats en la categoria i de jugadors joves de qualitat. En segon lloc, un cos tècnic consagrat en la segona B, amb una entrenador, Jordi Roger, que ja fa nou anys que està al club i que s’ha anat envoltant d’un gran nombre de col·laboradors que arriben on ell no pot fer-ho. En tercer lloc, trobem una directiva a l’altura de les ambicions del club, que aspiren a convertir el Cornellà d’un equip humil, a un dels equips més importants del panorama futbolístic català. Finalment, trobem una afició que no és d’un gran nombre de persones, però que s’entrega a l’equip en cada partit i ha estat una de les claus per aconseguir l’èxit dels playoff.

Aquest reportatge analitza com estan vivint aquests quatre grups de persones la temporada del Cornellà, que arriba a la seva recta final, amb la part més important de l’any, els playoff.

JUGADORS: ELS PROTAGONISTES

“Es la millor plantilla que he entrenat mai”, ha destacat Jordi Roger, entrenador del Cornellà sempre que se li ha demanat quina ha estat la clau de l’èxit d’aquesta temporada. Es tracta d’un equip molt compensat, en la que hi ha una barreja perfecta entre jugadors com Craviotto, porter de 35 anys o Valentín, defensa de 33, amb d’altres com Ricard, defensa de 20 anys o Ramón, porter de 19. Es tracta en el primer cas de jugadors veterans, que tenen un gran nombre de partits en aquesta categoria a les seves esquenes, i que poden ensenyar un gran nombre de coses als jugadors més joves, que arriben a l’equip amb molta il·lusió i gana per realitzar una gran temporada, ja que això pot ser un trampolí per arribar a categories més altes.

“Una de les claus és el gran vestuari que hi ha, tots anem a una. És un equip que sempre treballa al màxim i ho dona tot tant en entrenaments com en partits.”, destaca Valentín, un dels capitans de l’equip. La unió del vestuari sempre ha estat un dels factors destacats pels propis jugadors, quelcom que han indicat que es tracta d’un dels elements clau per aconseguir el que s’ha fet. “Som una gran família, i això després es veu al camp”, indica Pep Caballé, el jugador que més temporades porta a l’UE Cornellà, per qui és tot un èxit haver fet playoff, però que creu que no es suficient. “Hem fet història, però un cop aquí hem de lluitar-ho al màxim. Mai he estat tan a prop d’arribar al futbol professional”.

A més del bon ambient que s’hi respira, es tracta d’una plantilla d’un gran nivell, que ha demostrat que el secret no està en les individualitats, sinó en l’equip. La plantilla es va haver de sobreposar a la marxa del seu màxim referent i capità, Enric Gallego, que va fitxar per l’Extremadura durant el mercat d’hivern. En aquelles altures, el Cornellà portava 27 gols anotats, dels quals 18 els havia fet l’Enric, el que significava que el davanter havia marcat ell sol més gols que onze equips de la categoria. “Ens va afectar, però vam aconseguir superar-ho com a equip. Tothom va donar un plus sobre el camp, i això ha fet que haguem pogut arribar fins aquí”, ha indicat Pep Caballé.

Des del vestuari, s’està molt satisfet amb la temporada que estan realitzant, però hi ha l’objectiu clar d’intentar aconseguir l’ascens a la segona divisió A, tal i com ha explicat Valentín. “Estem convençuts de que donarem guerra, no puc prometre un ascens, però ho donarem tot sobre el camp per seguir donant alegries a la afició. Perquè no seguir somiant? “.

Jordi Roger, mister del UE Cornellà Foto: Oscar Yeste Badia

COS TÈCNIC: SERIETAT I EXIGÈNCIA

Jordi Roger ha dirigit la quarta temporada de la UE Cornellà a la segona divisió B, totes elles amb el mateix. Quin ha estat el fet diferencial d’aquest any respecte els anteriors? D’una banda el millor nivell de la plantilla, però de l’altre, un canvi important en l’estil de joc. “Aquest any hem fet una aposta clara per ser protagonistes del partit a tot arreu, no només a casa. Hem tingut l’objectiu atacar i fer un joc vistós”, analitza Jordi Roger. El Cornellà sempre s’ha caracteritzat per ser un equip molt intens, que feia els partits durs i difícils pel rival, i amb un joc directe que en els últims anys s’havia convertit en previsible. Aquest any, Jordi Roger ha donat una volta als seus esquemes, i el Cornellà ha aconseguit canviar el seu estil de joc. S’ha convertit en un equip que dona un bon tracte a la pilota, la principal explicació de la millora de resultats respecte a anys anteriors.

A més, Jordi Roger no està sol. L’acompanya un grup humà que té en compte els diferents aspectes que poden influir al llarg de la temporada. Els entrenaments consten tant de sessions de vídeo, en les que analitzen els rivals del cap de setmana, com de treball físic i tàctic. “Sóc el responsable de tota la part física dels entrenaments, el que significa treballs de resistència, força, o per exemple la prevenció de lesions. També, quan els futbolistes es lesionen, necessiten un període de recuperació, però també després de readaptació a les càrregues de treball habituals. M'encarrego de fer-los treballs físics progressius, perquè al cap d'un termini curt de temps puguin tornar a entrenar i jugar amb el grup”. Analitza Xavi Arnedo, una de les persones de confiança de Jordi Roger, que ja porta sis anys dins del seu cos tècnic. “Tinc plena confiança per com treballem i després del que ens ha costat arribar fins aquí de que no serem un equip fàcil de guanyar, i que donarem guerra on sigui, per la qual cosa dono moltes possibilitats al meu equip de aconseguir l'ascens”.

A part de Xavi Arnedo, trobem a Xavi Calm, segon entrenador, que compleix la seva segona temporada al club, i que ha aportat una altre forma de veure el futbol, una de les claus de l’èxit de la temporada. “Sóc una mica la continuació del míster, arribo allà on ell no pot arribar. A part de discutir amb mi la majoria de decisions tàctiques, m’encarrego de preparar la majoria dels exercicis dels entrenaments, així com les jugades d’estratègia que posteriorment aplicarem als partits”.

Rubèn Ruíz, és l’entrenador de porters del club. S’encarrega de la preparació dels porters, tant física, tàctica com tècnica. “Treballo tant amb Craviotto com amb Ramón, els dos porters de l’equip. Crec que hem realitzat una gran temporada, però la seva actuació serà clau als playoff, ja que ens penalitzaran molt els gols en contra que encaixem.”

Al seu costat, trobem els encarregats de material, de vídeo, els fisioterapeutes o els responsables de premsa, d’altres funcions que han d’estar coordinades, per tal de facilitar la feina a l’entrenador, i aconseguir els èxits que s’han aconseguit aquest any. Es tracta d’una feina esgotadora, amb molta pressió, ja que el resultat de cada cap de setmana serà el que marcarà la valoració que es fa del cos tècnic, però el playoff és una motivació per tots ells, com indica Jordi Roger. “Crec que puc parlar per tot el meu cos tècnic quan dic que estem cansats, però encara no volem marxar de vacances. Hem fet història però volem seguir fent-la pujant a segona A”.

Jordi Roger, mister del UE Cornellà Foto: Oscar Yeste Badia

LA DIRECTIVA: AMBICIÓ PER BANDERA

Si per alguna cosa s’ha caracteritzat el Cornellà és per ser un club petit, però amb unes ganes de créixer immenses. Fa només quatre anys va aconseguir pujar a la categoria de bronze per primer cop a la seva història. La trajectòria a Segona B ha estat creixent any rere any. El primer curs en aquesta divisió, l’equip va assolir la permanència l’última jornada davant el Lleida al Nou Municipal. El descens va ser-hi present durant gran part del partit, però un gol d’Oscar Muñoz a falta de cinc minuts pel final va evitar el retorn del Cornellà a Tercera. Un any més tard, els de Jordi Roger van donar un salt i van quedar-se a les portes de jugar la promoció d’ascens al futbol professional. La temporada passada, el Cornellà va tenir una temporada tranquil·la, va assolir la permanència sense gaires patiments, però no va poder lluitar per la zona noble les darreres jornades. Aquest curs ha donat un pas endavant i un cop sobre la taula. En un grup ple d’històrics del futbol espanyol, s’ha colat entre els quatre primers i està disputant una promoció d’ascens al futbol professional per primer cop en la seva història. Gran part de la culpa d’aquest èxit rotund el té l’ambició de la directiva.

L’Alex Talavera va arribar a la presidència de la UE Cornellà a finals de 2012, quan va sortir vencedor de les eleccions davant José Gálvez, antic president que portava vint-i-quatre anys al càrrec. Només sis anys després, Talavera, acompanyat pel director esportiu Andrés Manzano, ha aconseguit col·locar la UE Cornellà en el mapa nacional a nivell futbolístic. Un ascens a Segona B, una eliminatòria copera històrica davant el Real Madrid i una promoció d’ascens al futbol professional. Fites, sens cap mena de dubte, impensables fa deu anys al club del Baix Llobregat. “Quan vaig arribar a la presidència tenia clar que el club havia de créixer en l’àmbit esportiu, però ningú pensava que ho faria d’una manera tan ràpida. Hem pujat a Segona B, hem anat a jugar al Santiago Bernabéu davant el Madrid i estem disputant un playoff d’ascens al futbol professional. Si em diuen quan vaig entrar al club fa sis anys que viuria tot això, no m’ho hagués cregut. Però un cop aquí no volem deixar de somiar. Si no podem pujar aquest any, ho tornarem a intentar el curs vinent. En la vida s’ha de ser ambiciós i tant el cos tècnic, com la plantilla, com els directius som molt ambiciosos”.

L’Andrés Manzano és l’altre gran responsable de la directiva que ha fet possible el creixement esportiu del club. Encarregat de confeccionar la plantilla temporada rere temporada, ha muntat un equip competitiu a Segona B per lluitar amb gegants del futbol com el Mallorca. “El fet de veure com els objectius s’acompleixen és increïble. Sabíem que era un objectiu molt ambiciós i complicat, però el club va fer un esforç esportiu i econòmic perquè Cornellà gaudís d’una promoció d’ascens a Segona i ho hem aconseguit. Un cop aquí no volem aturar-nos. Sabem que hi ha equips amb molt més pressupost que nosaltres, però a ganes i ambició de fer història no ens guanya ningú”. Talavera i Manzano, dos homes que han portat el Cornellà a la seva època més brillant.

LES FAMILIES: EL GRAN SUPORT MORAL

Una de les parts fonamentals de l’èxit de la UE Cornellà és el suport que tenen a casa els jugadors de la plantilla verda. Les famílies són una forma d’evasió en els moments més complicats de la temporada, i són els primers en felicitar i alegrar-se dels èxits dels seus éssers estimats. “Són el motor que ens ajuda a seguir lluitant pel nostre objectiu quan les nostres forces no arriben a més. Gran part de la culpa de la nostra gran temporada és el suport continu de la meva dona”. Així ha parlat sobre la seva dona i la seva filla un dels homes més importants del primer equip del Cornellà, Pere Martínez.

L’Elisabeth Galván és la dona del anterior protagonista, del Pere. Ella declara està orgullosa de la feina feta pel seu company de vida i s’emociona quan parla de la gran temporada que està realitzant l’equip del Baix Llobregat. “En Pere sap que tant l’Aitana (filla) i jo estem sempre al seu costat. Cada partit que juga és un orgull poder veure’l sobre la gespa. Es mereixen l’ascens de categoria i tant de bo podem continuar somiant en gran i recolzant-los durant quasi un mes”. La dona del Pere es mostra optimista de cara a un possible ascens a la lliga de futbol professional al final d’aquesta temporada.

Un altre jugador clau de la plantilla aquest curs ha estat el Borja López. El central verd va començar la temporada a la banqueta sense gaire protagonisme, però a partir de la segona volta de campionat ha començat a guanyar importància fins arribar a ser peça clau en els esquemes del tècnic del Cornellà. A les portes de jugar el partit de tornada de la primera fase de la promoció d’ascens a Segona ens parla de la gran importància que va tenir la seva parella en el primer tram de temporada. “La primera volta del campionat va ser molt complicada. L’entrenador va decidir comptar molt poc amb mi i quan un s’esforça i no veu el seu treball recompensat és frustrant. Tinc la sort que l’Ariadna és una persona meravellosa que va aixecar-me la moral i em va donar l’empenta que em faltava per guanyar-me la titularitat. Gran part de la culpa que el meu rendiment a la segona volta hagi estat tant bo el té ella”.

L’Ariadna de Haro és la parella sentimental d’en Borja. Com ens ha comentat el defensor del Cornellà, ha estat la culpable de que el jugador s’hagi guanyat un lloc a l’onze titular a la segona part de la temporada. Els seus ànims han estat claus per aixecar la moral d’un jugador tocat moralment. “La primera part de la temporada va ser molt dura pel Borja. L’any passat havia estat un jugador molt important en les alineacions i no estava acostumat a no jugar. Per això vaig entendre que necessitava el meu suport més que mai. Ara que ha aconseguit tornar a jugar i estan a un pas de fer història em sento feliç d’haver ajudat a que el Borja hagi recuperat el somriure. Sóc feliç veient que gaudeix amb el futbol i m’alegro dels seus èxits tant com ell”. Unes paraules sinceres de la noia d’un dels jugadors que més carisma tenen dins un vestidor que sap que passi el que passi en la promoció d’ascens ha escrit el capítol més gloriós de la història de la UE Cornellà.

UNS ANYS BRILLANTS QUE PODEN ACABAR AMB UN ASCENS HISTÒRIC

Cornellà està de festa. Uns playoffs d’ascens a la Segona Divisió espanyola no es juguen cada dia. Els homes de Jordi Roger s’han guanyat el dret a somiar amb el futbol professional gràcies a un treball constant de tots els membres del club. Jugadors, cos tècnic, familiars i directiva han remat en una direcció, la de la promoció d’ascens. I han aconseguit que un club humil i petit es dediquí a somiar en gran quan, el més normal del món, és que estiguessin ja de vacances preparant la propera temporada. La promoció d’ascens és un premi a l’esforç, el sacrifici i l’ambició d’un Cornellà que ha vist com s’ha anat fent un nom important als llibres d’història del futbol català.

L’Sporting B és la primera pedra en el camí pels jugadors del Cornellà. Un filial d’un equip històric de Primera Divisió que té un pressupost molt superior al del Baix Llobregat, però els verds han demostrat no tenir por als reptes. El major repte de tota la història de la UE Cornellà, pujar a Segona Divisió. L’objectiu de la temporada ja s’ha acomplert, però el somni que està vivint Cornellà és massa bonic com perquè el despertador soni ja. Un viatge a Gijón és el gran obstacle per accedir a la segona ronda de la promoció d’ascens.

A terres asturianes es sabrà si el Cornellà segueix vivint un conte de fades o si ve es desperta de cop del somni més gran de la seva història.