Pep Caballé, jugador de la UE Cornellà: “Fa anys ningú s’hauria imaginat el Cornellà lluitant per pu

Oscar Yeste y Ariadna Tixell
11 may 2018
8 Min. de lectura

Pep Caballé és un d’aquells jugadors que allà on va és estimat pels seus. Va néixer a Maó fa vint-i-set anys i des de fa onze temporades és un dels integrants del primer equip de la UE Cornellà, un club que ha anat creixent a passes agegantades. Ha estat protagonista de les fites més importants de la història del club. Va viure un ascens de Tercera a Segona B a la temporada 2013-14, una salvació a la categoria de bronze al darrer partit en els últims minuts només un any després d’ascendir, una eliminatòria de Copa contra el Reial Madrid a la temporada 2014-15, i ara una lluita per jugar la promoció d’ascens al futbol professional. A les portes de fer història amb el Cornellà i disputar una promoció d’ascens a Segona, hem volgut parlar amb ell perquè ens expliqui com està vivint una temporada d’ensomni que pot acabar amb festa grossa si els del Baix Llobregat aconsegueixen al mes de juny formar part del futbol professional per primer cop a la seva història.

Per un noi de la casa com ets tu, què significaria jugar una promoció d’ascens a Segona Divisió amb el Cornellà?

Doncs és un somni que es pot fer realitat aquest cap de setmana. Tres punts ens separen d’aconseguir aquest objectiu. Sincerament, quan vaig pujar del juvenil al primer equip mai m’hauria imaginat poder assolir aquesta fita, però ara ho tenim a tocar. No podem fallar.

En un grup ple d’equips històrics i, podríem dir que obligats a pujar per pressupost, com valores la temporada que està fent l’equip a falta d’una jornada?

Crec que nosaltres tampoc teníem la obligació d’estar a dalt. Som un equip humil lluitant contra equips fets per jugar aquesta promoció d’ascens sí o sí. Per pressupost i per nom d’entitat hi ha altres equips com Hércules, Elx, Vilareal o Mallorca que havien d’estar allà. Nosaltres hem estat la sorpresa de la temporada i ser-ho en un grup amb equips com els anteriors no és gens fàcil. Estic molt content de poder fer una promoció d’ascens amb un club com el Cornellà.

Diumenge teniu una final davant l’Atlético Saguntino a terres valencianes. Com afronta l’equip el partit, podríem dir, més important de la història del club?

L’equip està conscienciat de lo que ens juguem. Podríem dir que sí, que és el partit més important de la història del club. Mai s’ha estat tan a prop de passar al futbol professional a la UE Cornellà, i nosaltres som molt conscients. Sabem que hem d’anar a Sagunt a guanyar el partit, no podem sortir a especular i a empatar perquè depenem de nosaltres mateixos. Sabem que si no ens emportem els tres punts, difícilment jugarem la promoció d’ascens ja que els altres rivals no fallaran. L’equip intentarà ser un equip aguerrit i tindrem moltes ganes de competir i de guanyar, com ho hem fet al llarg de tota la temporada. El que puc assegurar és que ens deixarem la vida per mantenir la quarta plaça.

>>>“Mai s’ha estat tan a prop de passar al futbol professional a la UE Cornellà, i nosaltres som molt conscients”

Pep Caballé davant el Badalona. Foto: Oscar Yeste

El rival, l’Atlético Saguntino s’està jugant la permanència en aquesta darrera jornada. Com de perillós pot ser aquest fet per vosaltres?

Que el Saguntino s’estigui jugant el descens a Tercera és molt perillós per nosaltres. No és el mateix jugar-se la vida per fer promoció d’ascens que per no descendir. A més, de ben segur que la seva afició omplirà el camp i serà un partit molt complicat pels nostres interessos.

El club ha preparat autocars a cost gratuït pel desplaçament a Sagunt. Quin missatge enviaries a l’afició perquè us acompanyi en aquest partit?

Doncs a l’afició en aquest moment li diria que estigués amb nosaltres, com ha estat durant tota la temporada. Ha estat un plaer poder jugar al Nou Municipal de Cornellà amb tota la tribuna plena d’aficionats del Cornellà. No ens han deixat d’animar i recolzar en els bons moments, però sobre tot en els no tan bons. Els animo a que vinguin a Sagunt a aconseguir tots junts una fita històrica pel club.

Quines possibilitats d’ascens a Segona Divisió li dones al Cornellà en cas de disputar una possible promoció d’ascens?

Això és molt complicat perquè hi ha equips molt bons. Però nosaltres volem tenir el premi d’intentar ser-hi, jugar aquesta promoció. Si ho aconseguim, després ja es veurà. Aquest camp és molt complicat per qualsevol equip i segur que cap dels possibles rivals volen venir a jugar a Cornellà. Pot ser a fora patirem més perquè a camps grans ens costa més ser nosaltres mateixos, però l’important a dia d’avui és entrar als playoffs, i això passa per aconseguir la victòria diumenge contra el Saguntino.

Tindries alguna preferència d’entre Deportivo Fabril, Sporting B i Marbella, els tres possibles rivals a dia d’avui?

No he pensat gaire perquè encara no ho hem aconseguit, però la veritat és que no. Contra el Deportivo Fabril ja hi he jugat, per tant el descarto. I d’entre Sporting B i Marbella no en tinc preferència alguna, qualsevol dels dos estaria bé.

Com valores l’esforç que està realitzant el club perquè els aficionats puguin estar amb vosaltres en aquest tram de temporada? És molt significatiu que l’entitat ofereixi autocars de manera gratuïta per viatjar a Sagunt.

Crec que ens ho hem merescut els jugadors que l’afició estigui al nostre costat perquè estem quarts a Segona B a falta d’una jornada per acabar el campionat de lliga. És la millor posició del Cornellà a aquestes alçades de la nostra història. El club està estant a l’alçada de la gran lliga que hem aconseguit fer els futbolistes. Posar els autocars a cost zero pels socis és un acte excel·lent. Fa anys ningú s’ho hauria imaginat que el Cornellà podia arribar a estar en aquesta situació.

>>>“Crec que ens ho hem merescut que l’afició estigui al nostre costat perquè estem quarts a Segona B”

A nivell personal, sempre has estat un jugador imprescindible per a Jordi Roger durant totes les temporades que has compartit vestidor amb ell, com estàs vivint la millor temporada de la història del club?

Tan com imprescindible tampoc, sóc un jugador important. Una dada que et deixaré, porto dos-cents noranta-nou partits oficials amb el club. Si el mister ho considera oportú arribaré a la xifra dels tres-cents aquest diumenge. És un plaer poder arribar a jugar tants partits amb el club que m’ha vist créixer tant personalment com futbolísticament. Crec que ha estat una de les meves millors temporades a Cornellà, no en quantitat de gols, però si en quan a joc. M’he sentit molt còmode sobre la gespa i això ha fet que hagi pogut ajudar l’equip en quasi tots els partits. He jugat a moltes posicions, he tingut la confiança d’ell i del club i això és amb el que em quedo.

Pep Caballé responent les nostres preguntes. Foto: Ariadna Tixell

Portes molts anys al club veient com el Cornellà està creixent a passes agegantades. Quan vas començar a trepitjar el primer equip del club et podies esperar estar lluitant per entrar al futbol professional?

La veritat és que no. Vaig debutar sent juvenil al camp del Palamós amb Jaume Torres, i mai m’hagués imaginat que passaria això. Tampoc m’hagués imaginat mai seguir tants anys aquí i a Cornellà segueixo després de quasi onze anys.

Portes onze anys al primer equip del Cornellà. Et veus quedant-te molt anys aquí i penjant les botes com a jugador de la UE Cornellà, o això no entra dintre dels teus plans de futur?

Sí, m’agradaria i és una opció que passa pel meu cap. És cert que tots els futbolistes tenim al nostre cap la idea de provar una experiència fora a l’estranger, però de moment estic bé aquí, sóc feliç i no tinc motiu per marxar de Cornellà.

Com és la vida d’un jugador de Segona B? És una vida molt sacrificada? Tens gaire temps per gaudir de les teves aficions?

La veritat és que és bastant sacrificada. Has de cuidar-te molt, menjar bé, tenir molta cura en l’alimentació, no sortir gaire de festa... És molt important descansar per les nits per poder rendir l’endemà als entrenaments. Són coses que en aquesta edat tan jove per alguna persona és complicat saber-ho compaginar, però jo ho porto molt bé. Potser portar tants anys ja en aquest món m’ajuda a acomplir totes aquestes obligacions que tenim els futbolistes semi-professionals.

En moltes ocasions Jordi Roger ha comentat que és el millor equip humà que ha entrenat mai. Com definiries el vestidor de l’actual plantilla? Creus que és una de les claus de la gran temporada que esteu realitzant fins el dia d’avui?

Una pinya on tots anem a una. Per poder assolir un repte així, el primer que has de tenir és un bon grup i un bon vestuari, a no ser que tinguis un equip que vagi sobrat, que no és el nostre cas. Però tenir un bon grup és la primera pedra que poses a l’any per fer una bona temporada. Totalment, si no tinguéssim el bon rotllo que hi ha al vestidor durant tota la temporada hauria estat impossible optar a fer una lliga així.

Has viscut un ascens a Segona B, una salvació a la última jornada, una eliminatòria de copa davant el Madrid, i ara una lluita per pujar a Segona. Amb quin moment et quedes?

Em quedo amb totes, passar de Tercera a Segona B va ser increïble. Recordo l’últim partit a casa amb el camp ple on va haver de jugar ‘Chus’ i va fer dues aturades que ens van donar l’ascens. La salvació davant el Lleida també va ser un moment inoblidable. A falta de cinc minuts per acabar el partit estàvem descendits, però el gol d’Oscar Muñoz va canviar-ho tot. Vam passar del drama absolut a la felicitat de seguir un any més a Segona B. L’eliminatòria davant el Madrid va ser indescriptible. Poder jugar al Santiago Bernabéu davant jugadors de la talla d’Isco o James no ho oblidaré mai. Va ser una experiència impressionant. I bé, la temporada que estem fent aquest any és per treure’s el barret. Dependre de nosaltres mateixos per jugar playoffs a falta d’una jornada ho hauríem signat tots amb sang a principi de temporada. La veritat és que no podria escollir entre totes aquestes fites ja que tots els moments han estat emocionants.

Ets el tercer capità de l’equip, què significa per tu portar el braçalet i ser un dels homes importants del vestidor després de tants anys al club?

Bé, només he tingut el plaer d’haver-lo portat un dia contra el Lleida a casa. Però independentment de que sigui capità o no, em sento un home molt fort al vestidor. M’és indiferent ser-ho, sí que m’agrada portar el braçalet, però la meva capitania es forja dia a dia dins del vestidor.

Quina promesa series capaç d’acomplir si el Cornellà aconsegueix ascendir a Segona?

No ho he pensat gaire, però sí que podria fer alguna rapada de cabell al zero o tenyir-me el cabell de color verd. Aquesta sí que podria ser factible.

Pep Caballé és un home feliç. Després de portar onze anys a Cornellà reconeix estar molt content a la que ja considera la seva casa. Ell mateix reconeix que estan a un sol partit de fer història i en tot moment s’ha mostrat optimista de poder-ho aconseguir, però ha estat sempre molt prudent. Un home important al vestidor que ha estat capaç d’allunyar-se de la festa per centrar-se en el que realment l’apassiona, el futbol. A un pas del futbol professional, el jugador nascut a l’illa de Menorca, més concretament a Maó, ha afirmat que el més important perquè un vestidor funcioni és la unió entre els seus components. Haurem d’esperar al diumenge al voltant de les vuit del vespre per saber si finalment el Cornellà supera l’Atlético Saguntino i Pep Caballé, juntament amb els seus companys, entra a la història del club per ser un dels primers jugadors de la entitat del Baix Llobregat que disputa un playoff d’ascens al futbol professional.